ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PORTBOU
Confessió: Catòlica.
Horaris: Dissabtes i vigílies de festius a les 8 del vespre.
Rector: Sr. Joan d’Arquer
L’església parroquial de Santa Maria, es troba dalt d’un turó, fou bastida a partir de l’any 1878 per la companyia del ferrocarril, a l’esplanada de l’estació, a la part més enlairada del poble, pel servei religiós dels treballadors ferroviaris residents al poble. L’arquitecte va ser el barceloní Joan Martorell i Montells. Es tracta d’un edifici neogòtic de dimensions considerables, d’una sola nau orientada de nord a sud i dividida en quatre crugies.
La façana té tres obertures apuntades amb dues columnes amb capitell cada un i dos capitells més sostinguts, una gran rosassa i decoració calada a l’intradós. L’absis, de planta poligonal, és cobert amb creueria. Sobre l’entrada hi ha una imatge de la verge sota un dosser entre dos àngels. La façana és ornada amb altres diversos relleus i figures del sol i la lluna esculpides. A cada costat del mur hi ha dos torricons octogonals acabats amb obertures apuntades i coronats amb un floró. El dibuix del teulat, que s’endevina des de tota la població, és decorat geomètricament. El campanar és una torre de planta octogonal que té un pis superior d’arcs apuntats rematat per una gran creu de ferro. No és adossat a l’església sinó que es dreça darrere mateix i molt a la vora de l’absis. Els noms de les campanes, totes de l’any 1956, són els següents:
- La Grossa: Àngels.
- La Mitjana: Eloïsa.
- La Petita: Cecília.
VISITES FORA DELS HORARIS DE MISSA
Durant els mesos de juliol i agost, es pot visitar de 17 a 19 h.
L’ESGLÉSIA NEOGÒTICA DE PORTBOU
El temple parroquial de Santa Maria de Portbou començà a construir-se el 1879. L’arquitecte va ser Joan Martorell i Montells (1833-1906). S’inaugurà al cap de dos anys. Originàriament, fou una capella particular de la família Planàs; després s’obrí als treballadors de la companyia del ferrocarril i, finalment, a tot el poble.
És d’estil neogòtic. Té una llargada de 33 m, una amplada de 8,50 i 20 d’alçària. És d’una sola nau. Al retaule de darrere l’altar, hi trobem la imatge de la Verge Puríssima, l’autor de la qual és Frederic Marés i Deulovol, nascut a Portbou (1893) i mort a Barcelona (1991). El baldaquí és obra de l’arquitecte Josep Maria Feliu. El sagrari i la creu són obra de l’escultor Domènec Fita i Molat, nascut a Girona (1927).
Majestuosa és la seva façana: tres portalades i una gran rosassa. Dalt de la porta principal hi ha la Verge entre dos àngels. A més hi ha la imatge de l’apòstol Sant Jaume, patró del poble, i Sant Jordi, patró secundari de Catalunya. (A la façana, hi ha dos noms: a la dreta, L. Puigjaner; a l’esquerra, J. Flotats)
Dins del temple, entre els contraforts, hi ha tretze vitralls. Varen ser restaurats als anys quaranta; es va tenir molt en compte els originals pel que fa a colors i motius. A l’absis, hi ha el vitrall on es mostra l’Assumpció de Maria (al mig), l’apòstol Sant Jaume (a la dreta) i els tres Reis (a l’esquerra). Tenim així Maria, titular del temple, Sant Jaume, patró del poble (festa Major, a l’estiu) i els Reis (la festa petita, a l’hivern). Cada vitrall està dividit en dues parts, amb dos arcs apuntats, que tanquen una petita rosassa amb motius calats.
El campanar té 36 m quadrats de base, en forma d’octaedre i 32 m d’alçada. Hi ha tres campanes. La grossa té 82 cm de diàmetre, 97 cm d’alçària i pesa 330 kg. El seu nom és Àngels. Hi té inscrit aquest text: Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bonae voluntatis (Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes de bona voluntat). La mitjana fa 66 cm de diàmetre, 81 cm d’alçària i pesa 180 kg. Té per nom Eloïsa. Porta aquesta inscripció: Christum Regem adoremus (Adorem Crist Rei). La petita mesura 52 cm de diàmetre, 65 cm d’alçària i pesa 90 kg. Li posaren Cecília. Té aquesta inscripció: Ave Maria gratia plena (Salve, Maria, plena de gràcia). Foren consagrades i col·locades el 22 de juliol de 1956.
El temple pot ser vist com una obra arquitectònica i com a expressió de la fe d’unes persones. Ben segur que el construïren per celebrar-hi la missa, els sagraments de la iniciació cristiana (baptisme, confirmació i eucaristia), les exèquies per acomiadar amb els ritus funeraris els seus difunts i celebrar-hi l’amor compromès amb el sagrament del matrimoni. També per demanar ajuda i perdó a Déu (penitència), o donar-li gràcies.
Al s. XXI també un grup de portbouencs cristians anem acudint al temple per celebrar-hi la litúrgia. Ens reunim els dissabtes i vigílies de dies festius a les 8 del vespre per l’eucaristia i també els diumenges i festius a les 11 del matí. Com els nostres avantpassats també celebrem els casaments i els sagraments de la iniciació cristiana i del perdó, i hi acomiadem els nostres difunts amb la missa exequial.
La Parròquia de Sta. Maria vol ser una llar oberta per a tothom: per als qui compartiu la nostra fe en Jesucrist i la celebreu i per als qui simplement admirareu l’art i l’estil del temple i respecteu la fe d’aquelles i aquells qui ens hi reunim per a celebrar-la. Tots hi sereu benvinguts i ben acollits.
Mn. Pere Gubau i Valls, difunt Rector de Santa Maria de Portbou
JOAN MARTORELL i MONTELLS
Mestre d’obres i arquitecte català (Barcelona 1833-1906). Formà part de la primera promoció de l´Escola d’Arquitectura de Barcelona; titulat el 1876. Profund coneixedor de l’art gòtic, orientà gairebé tota la seva producció cap aquell estil, en les variants que sofrí durant el s. XIX. Una obra típica d’aquesta trajectòria és l’església-convent de les Saleses (1882-1985), al Passeig de Sant Joan de Barcelona.
La jove generació que inicia la seva activitat durant la dècada dels anys 70 del s. XIX serà representada per arquitectes tan valuosos com Lluís Domènech i Montaner, Joan Martorell i Montells, Antoni Gaudí, entre altres. Coneixen de manera molt àmplia allò que s’està produint fora d’Espanya. A la dècada dels vuitanta donen mostra de la seva capacitat creativa i realitzen experiències d’una arquitectura que arrenca de la interpretació original i renovadora de l’eclecticisme arquitectònic del qual parteixen.
Martorell fou el capdavanter d’un grup d’arquitectes (entre els quals figuraren Antoni Gaudí, Camil Oliveras i Cristòfor Cascante) i impulsà el Cercle Artístic de Sant Lluc. Molt delicat i curós en el tracte personal, gaudí de l’estima i la consideració dels seus contemporanis.
Influït per l’obra de l’arquitecte francès Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc (1814-1879), Martorell seguí un estil goticista i realitzà nombrosos edificis. Entre les seves primeres construccions, cal esmentar l’església de Portbou (1879-1881) i la de Sant Esteve de Castellar, ambdues d’estil goticista. També són obra seva: el convent de les Adoratrius (1874), on és sepultat des del 1924; la cúpula de la Mercè; l’església dels jesuïtes (1883-1889) del carrer Casp (Sarrià), a Barcelona; el Palau de Sobrellano (1878), a Comillas, i el seminari del mateix lloc. També és autor del projecte del convent de Villaricos (Almeria), en col·laboració amb Gaudí (1882). També amb Gaudí, presentà un notable projecte per la façana de la catedral de Barcelona (1882), que finalment no es portà a terme tot i tenir moltes qualitats.
Val a dir que per a Gaudí, la relació d’amistat i de treball amb Joan Martorell -un dels arquitectes del moment amb més prestigi entre els estudiants- fou important perquè l’ajudà a formar-se i a relacionar-se amb els companys de l’escola.
És també l’autor del projecte i la realització del desmuntatge i de la nova construcció a la Rambla de Catalunya, de Barcelona, de la reconstrucció de l’església quatrecentista de Montsió (1888), del monument a Joan Güell, de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample (1900), de la casa del marquès de Robert, a la Ronda (1900), de la restauració de Pedralbes (1897). Aquest tipus de tasques foren freqüents a la Barcelona del s. XIX, així com el corrent neogòtic del qual Martorell fou un dels seguidors més fidels. Quan utilitzà els ordres clàssics, ho feu amb seny i sapiència.
Nota biogràfica preparada per Mn. Pere Gubau i Valls, difunt Rector de Santa Maria de Portbou