Berlín 1892 – Portbou 1940
Filòsof alemany, de família jueva. Va néixer a Berlín el 1892 i, suposadament, es va suïcidar amb una sobredosi de morfina a Portbou el 26 de setembre de 1940, quan fugia dels nazis cap als Estats Units, en assabentar-se que havia de ser repatriat.
La seva mort, després d’una llarga i dura travessia a peu pels Pirineus, des de Banyuls a Portbou, va estar envoltada d’estranyes circumstàncies en el context de la Segona Guerra Mundial i de l’inici de la Post-Guerra espanyola, així com el lloc exacte de la seva tomba va ser un enigma fins a descobrir-se que el seu cadàver va anar a parar a la fossa comuna el 1945.
Considerat un mestre i un crític del nostre segle. Encara que la seva mort va truncar la seva obra, ha deixat estudis d’una penetrant i anticipada lucidesa, dedicats a l’art i a la literatura. Vinculat estretament amb el grup de filòsofs de l’Escola de Frankfurt (Adorno, Marcuse, Horkheimer…) i divulgat amb retards i fins avui de forma fragmentària, la seva presència en el món de les idees del nostre temps sembla ben assegurada per damunt de les modes.
Walter Benjamin s’ha convertit en un dels més grans pensadors del segle XX. Tal com ho explica la pel·lícula “La última frontera”, l’obra de Walter Benjamin se situa al marge de diferents fronteres del pensament i, a la vegada, se situa als límits de diferents matèries: la Història, la Sociologia, l’Estètica i la Teologia, essent un heterodox en cada una d’elles. La seva aportació a la Història del Pensament és molt actual, ja que des de la seva personal visió fronterera de les coses, aporta una nova visió a temes i qüestions tan diverses com Goethe, el Drama Barroc Alemany, l’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica, el concepte d’Aura, la Fotografia, la Literatura, l’Arquitectura, el Llenguatge, la Mística o la Filosofia de la Història.