Maria Mercè Roca va néixer a Portbou (Alt Empordà, 1958), però fa anys que viu a Girona. Primer va ser secretària, després va ensenyar català als adults i des de fa temps es dedica només a escriure.
Ha fet una telenovel·la (Secrets de família) i força novel·les i llibres de contes. Escriure li agrada. Per això, ara per ara, no s’imagina fent cap altra cosa que li pugui satisfer més. Quan escriu, la gossa sempre se li ajeu al sofà de casa i que acabi per anar a passeig, però en realitat és la gata, que s’està a sobre la taula enmig dels papers, qui li dona les idees per als llibres. Es va donar a conèixer amb els reculls de narracions Sort que hi ha l’horitzó (1986), premi Víctor Català, Ben estret (1986) i El col·leccionista de somnis (1987). Posteriorment, va passar a la novel·la amb Els arbres vençuts (1987), El present que m’acull (1987), premi Josep Pla, Perfum de nard (1988), La casa gran (1991), Greuges infinits (1992), L’àngel del vespre (1998), i Temps de perdre (1999), entre d’altres. El 1992 va obtenir el premi Sant Jordi amb Cames de seda, i el 2000, el premi Ramon Llull, per la novel·la Delictes d’amor. La seva obra, de caràcter intimista, mostra una preferència per la confessió personal. També ha conreat la literatura juvenil a Com un miratge (1988).