JOAN TORRAS I GUARDIOLA

Sant Andreu del Palomar 1827 – Barcelona 1910

L’arquitecte Joan Torras i Guardiola, fill d’uns forners de Sabadell, va estudiar arquitectura a la Llotja de Barcelona, l’antiga Junta de Comercio, i a la Escuela Superior de Arquitectura de Madrid en la seva primera promoció on va obtenir els títols de mestre d’obres i arquitecte l’any 1854.

Dos anys més tard, començava a fer de professor de materials de construcció a l’Escola de Mestres d’Obres, Aparelladors, Agrimensors i Directors de Camins Veïnals de Barcelona on ensenyava càlcul i matemàtiques, més endavant aquesta escola es convertiria en la prestigiosa Escola Provincial d’Arquitectura on van estudiar tots els arquitectes catalans que després protagonitzarien el modernisme. Va ser catedràtic de mecànica a l’escola de Mestres d’Obres el 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875, fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855.
Torras era conegut com l’Eiffel català pel seu domini de les estructures de ferro. El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis de l’Eixample. El 1888 realitzà el famós castell o bastida de ferro de més de 70 metres que es va utilitzar per construir el monument a Colom, i a Madrid el monument a Alfons XII, obra notable si es té en compte que els quatre pisos del bastiment que aguantaven les bigues estaven tan sols recolzats en el terra sense cap apuntalament. Aquell any també va fer les estructures parabòliques de les naus centrals dels Palaus de Belles Arts i de la Indústria de l’Exposició Universal de Barcelona segons la tècnica de l’“ala de mosca”.

El 1892, amb 64 anys, fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions fent d’ells una empresa dedicada a grans construccions metàl·liques. Especialista en grans obres d’enginyeria trobem la seva empremta en els mercats de Lleida, Tortosa i la Torre d’Aigües del Tibidabo. Una de les primeres obres que va sortir d’aquells tallers va ser el pont de vianants de Sant Agustí a Girona, aquest projecte va ser escollit abans dels que havien proposat La Maquinista Terrestre i Marítima o l’enginyer Gustave Eiffel. Va fer obres com el canal de Sant Boi, la carretera de Can Tunis, el camí del Bogatell. També va fer cobertes i estructures metàl·liques per a esglésies com el Seminari Conciliar, l’església del Pilar a Saragossa o la capella per a l’escola-convent de Jesús Maria, que avui és l’església de Sant Pacià, i per estacions de ferrocarril com la marquesina de l’estació de Portbou.

Els ferros emprats com a bigues, pilars i forjats a la casa Milà, “la Pedrera“, també van ser proporcionats per la foneria Torras.

En totes aquestes obres va col·laborar amb altres arquitectes que van protagonitzar el modernisme barceloní, alguns dels quals havien estat alumnes seus de l’Escola Provincial d’Arquitectura com Elies Rogent, August Font o Antoni Gaudí. Sabuda és l’anècdota que Torras va aprovar l’assignatura a Gaudí, a qui no coneixia, ja que no havia anat mai a classe, quan en una visita a l’estudi de Joan Martorell, on el jove Gaudí treballava durant la carrera, va conèixer el càlcul desenvolupat per aquest al dipòsit d’aigües de la cascada de la Ciutadella.