ESTEVA FRANCÈS I CABRERA

Portbou 1913 – Barcelona 1976. Pintor.

Considerat com un més dels protagonistes del moviment surrealista i partícip de les activitats del grup a París a finals dels anys trenta, i que, com molts d’ells, es va veure obligat a viatjar a Amèrica durant els anys de la guerra europea. S’acostà al surrealisme cap al 1935 on va introduir a Remedios Varo (en fou el seu segon marit) en el cercle de surrealistes format per André Breton; en relacionar-se amb ells s’integra en el grup Lògicofobista, és a dir “oposats a la lògica” que intentava la representació externa dels estats interns de l’ànima humana. El 1936 l’exposició d’aquest grup va tenir un cert ressò. Cap al 1938 va inventar un procediment anomenat grattage (raspat), es tractava que després d’haver distribuït sense cap ordre els colors sobre una planxa de fusta, sotmetia la preparació obtinguda a un raspat fet amb la ganiveta de la màquina d’afaitar on es limitava a precisar les llums i les ombres.

Calia, doncs, aconseguir grans figures que estaven potencialment dins aquesta amalgama. Aquest mètode, que es fa ressò a aquell que va emprar Ernst cap al 1927 en els seus quadres de flors, augmenta, no obstant això, la part de casualitat i les combinacions formals i cromàtiques. A mitjan segle va triomfar a Nova York, més tard es va refugiar a Mèxic i, d’allà, passà als Estats Units.