Lluís Strohecker i Socias, de pare alemany i mare catalana, va néixer a Barcelona el 24 de novembre de 1924.
Ben aviat s’inicià en el dibuix: Acadèmia Tàrrega (1940), Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona (1941). Té de professors a Santa Susana, Pérez Dolç, l’escultor portbouenc Frederic Marés, Muntaner, Rigobert Solé, etc.
El 1943 es casa amb Maria Assumpta Pallarolas i Serra que el fa pare de 17 criatures de les quals en viuen 12. Des de l’any 1948 s’estrena al món públic amb un seguit d’exposicions: Sala Pallarés, Galeria Pereantón de Madrid, XXV Salón de Octubre de Madrid, etc.
Lluís era membre del CRIS, el club català de submarinisme, i per a poder pintar-lo com a tal, el mar, se submergia a Llançà, mirava el fons del mar i amb les plaques de ferro especialment inventades per ell per a la curiosa funció de pintar sota l’aigua, pintava algues i peixos, tal com ell els veia, més pàl·lids que forts, i així conformava creant i recreant els paisatges marins subaquàtics.
Era, igualment, molt addicte a la música com també n’era entenedor simfònic, i tenia per bon costum pintar acompanyat de música – “de la bona”-, segurament va ser ell el primer expositor d’implantar la música en una sala d’exposicions.
La pintura de Strohecker és color, escenari. El seu tractament pictòric és assossegat i abundant en refinaments. Tenia especial predilecció per les natures mortes, on “menjava” al seu grat el peix amb el pinzell: Rovellons.
A Portbou va viure amb tota la seva família al Mas Budallés, anomenat per ell en un quadre “Mas les flors” on va morir el 9 d’agost de 1979. Des de fa molts anys aquest mas és conegut com a “Mas Strohecker”.
-
Fèlix Strohecker i Socias
Germà de Lluís, director musical del Conservatori Nacional de San José a Costa Rica. Màxima autoritat sobre música d’aquell país, va morir d’accident a Tegucigalpa quan acompanyava una expedició infantil de música i ballet en homenatge als malalts de la poliomielitis, en el qual també va perdre la vida la seva filla.