PORTBOU: BREU DESCRIPCIÓ DE LA MAÇONERIA
La maçoneria a Portbou l’instal·lava el 30 de gener de 1885 Manuel Becerra de la “Gran Lògia Simbòlica del Gran Orient d’Espanya” que amb el nom de “Progrés Portbouenc” concedeix poders a Francesc Xavier Bosch, per exercir les funcions del venerable mestre, a Joseph Herrero, com a primer vigilant i a Miquel López de segon. També es va concedir autorització per a reunir-se quan legalment fos necessari, per a conferir els tres graus simbòlics, admetre nous membres i executar cada un dels actes usuals.
La lògia de Portbou va ser una de les més importants de la comarca, superant a la de Figueres respecte al nombre de socis, i va exercir força influència en diferents poblacions dels voltants. En l’informe anual del 1889, s’enumeren els esdeveniments relacionats amb l’establiment a Portbou, destacant que es va afavorir l’expulsió dels jesuïtes i l’acolliment d’una escola laica, on un mestre va donar lliçons a vint estudiants de pares desfavorits, que es mantenia una casa de socors pels germans necessitats, tot gratuïtament, així com haver guanyat les eleccions municipals i finalment que l’Ajuntament estava compost principalment de maçons amb l’Alcalde Josep Herrero, en l’esperança de nomenar jutge municipal a Joseph Pazos.
Els registres corresponents als anys 1893-94 indiquen que “es van lliurar 136 pessetes en ajudes i l’elecció de Rafael Torroella per l’Ajuntament, així com una oportunitat per demostrar als no iniciats que els maçons són sempre els amants de la llibertat de pensament, tant en el poble de Portbou com a Llançà, Colera i d’altres on s’hi han celebrat funerals civils, casaments i naixements amb exclusió del clergat”.
El reglament intern de la Lògia de Portbou va ser aprovat l’1 de maig de 1891 i entre els cinc blocs que comprenien els membres del “Progrés Portbouenc”, van mostrar efectivament l’evolució i l’interès aconseguit per la Lògia en aquesta població fronterera. Diem que el 1888, hi havia 53 germans; el 1897 n’eren 72,el 1892, 25; el 1896, 22 i el 1897 només 14. Entre els anys 1891 i 1892 es va detectar un clar descens atribuït al declivi generalitzat de la maçoneria a causa de la particular crisi que afectava cada Lògia. En el cas de Portbou, se’n culpen les divisions internes i conflictes entre socis.
“Els fills de la llum”, de Joseph Clará.
