Portbou fou originàriament una cala i vall que pertanyia al monestir de Sant Quirze de Colera.
Posteriorment, passà a mans de Sant Pere de Besalú i fou l’abat Francesc Melcior de Rocabruna i de Taberner qui l’any 1802 aconseguí, mitjançant una Reial Cèdula signada a la ciutat espanyola d’Aranjuez, que es pogués poblar la vall a canvi de construir casa i tenir-hi la residència.
Actualment, Portbou és un modern nucli urbà que deu, en part, el seu desenvolupament i engrandiment a la creació de l’estació Internacional i l’obertura de la línia fèrria l’any 1872.