“La tramuntana marca Portbou. L’espectacle d’un mar embravit vist des de l’embarcador, la força de les ratxes sobre el cos o els xiulets que fa, com una bèstia viva, a les cantonades, és una sensació que un hauria de conèixer si més no una vegada a la vida.
Una mica per la tramuntana, sí, però sobretot per la situació del poble, a tocar de la frontera entre dos estats, el cert és que la gent de Portbou és especial. És que el poble és especial: ni agrícola, ni pescador, ni turístic, sorgit del progrés i creat a redós de l’estació del tren.
El mar és un atractiu indubtable: la badia té unes proporcions harmòniques i dóna identitat absoluta al poble; la platja és recollida i l’aigua sempre és espectacularment neta. El que atreu de Portbou és l’aire de vida bona, calmada, el pas pausat de les hores que s’hi respira. Els símbols d’aquest ritme lent són la rambla i el passeig.
Descobrir el monument de Dani Karavan a Walter Benjamin i el cementiri alhora és francament estimulant, i la seva visita és inexcusable. La frontera porta implícita al món novel·lesc i misteriós del contraban. Ara sortosament no hi ha frontera. Però tampoc no hi ha misteri” (*).
(*) Escrit redactat per gentilesa de Na Maria Mercè Roca i Perich